per què soc així?
Este projecte va ser tot un repte: crear una escenografia que no competira amb els objectes exposats, sinó que els fera lluir amb claredat i respecte. Seguint la proposta de Juli Capella, que agrupà els objectes segons el vincle emocional amb les persones, vam dissenyar un espai capaç de transmetre eixa connexió a qui el visita.
La solució va ser un mòdul expositiu únic, repetit per
a cada grup d’objectes. Cada mòdul es diferenciava amb un color propi, triat amb cura, però sempre mantenint una harmonia entre tots per crear un recorregut coherent i emotiu. La gràfica comuna reforçava aquesta unitat
sense perdre la personalitat de cada conjunt.
Com a suport, triàrem una taula, un objecte quotidià que, com els exposats, té la funció d’ajudar. La vam adaptar amb una intervenció mínima però significativa: afegírem dues rodes visibles a dues de les potes, per tal que una sola persona poguera moure-la fàcilment. Així aconseguírem
que fora més pràctica i coherent amb l’esperit de l’exposició.
La il·luminació va ser un altre repte: evitar que la persona visitant fera ombra sobre els objectes. La solució va ser una tapa translúcida il·luminada des de baix amb una caixa de llum perimetral. Després de diverses proves, aconseguírem la intensitat adequada per no enlluernar i, alhora, destacar els objectes. La llum des de baix transformava la percepció, revelant detalls inesperats fins i tot en allò més quotidià.
Ens trobem a l’exposició "Per què soc així?", organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, que té com a objectiu explicar l’art i la cultura contemporània, àmbit en què alguns de nosaltres ens situem. Aquesta exposició compta també amb el suport de World Design Capital València 2022.
Hola, humà. Soc un objecte. Som una família molt nombrosa, n’hi ha de tot: cafeteres, sabates, llibres, botelles, telèfons… Cadascun de nosaltres complim una funció. O diverses. Ens heu fet vosaltres, amb més o menys fortuna, donant-nos formes i materials molt variats. Quan la nostra forma compleix bé amb la funció assignada, dieu que estem ben dissenyats. Però, al cap i a la fi, tots estem dissenyats, més bé o més malament. No brollem de la terra ni caiem d’un arbre. Ens feu vosaltres, en tallers i fàbriques.
Ens useu quotidianament. Tots, a les vostres cases, teniu centenars o milers d’objectes. Però sovint no ens feu gaire cas. Només demaneu que funcionem. Si necessiteu obrir una botella de vi, voleu que el llevataps ho faça amb facilitat. Només us fixeu en la nostra forma quan alguna cosa falla: Quan el suro es trenca, quan el comandament no va, quan no funcionem. Aleshores, ens maleïu —però ens heu creat vosaltres!—, ens llanceu al fem i en compreu un altre de millor.
Però alguns, de veritat, malgrat la nostra xicoteta grandària, fem grans labors. Mira, si no, un clip o un boli Bic que escriu més de 3 km sense fallar.
Volem explicar-vos per què som així. A través de dibuixos vos expliquem com funcionem i quina és la nostra tasca principal. Alguns de nosaltres procurem abaratir un producte. Uns altres ens especialitzem a fer-lo més versàtil o fàcil d’usar. Per a alguns, l’objectiu primordial és servir per a moltes coses, o ocupar poc d’espai, complementar altres col·legues, sorprendre els humans, etc. Alguns som autèntiques invencions que us han canviat la vida, com la bombeta o el minipímer. Uns altres, molt modestos, tan sols ajudem a enfilar una agulla. Però tots tenim alguna cosa en comú: donar-vos servei.
Text: Juli Capella _comisari
València Capital Mundial del Disseny 2022